La jornada d'avui m'ha donat una lliçó que espero que em serveixi per la Marató i les properes curses que realitzi. Ens hem desplaçat amb en Xevi Ibañez fins a Les Planes d'Hostoles ( Garrotxa) per anar d'aquesta població fins a Les Preses i tornar. Tot ha començat a la sortida, ens hem trobat un noi d'Anglès, que gairebé cada diumenge fa Anglès-Olot (42 km). Hem començat a parlar i a parlar i hem començat a veure amb en Xevi que aquest noi era un superclasse. A la mitja, com a millor marca, tenia 1h 13' i a la primera i última marató que ha fet, va ser a Empúries i tot i haver de parar, va fer 2h 50'. Doncs hem atrapat aquest noi quan només portavem 3 km, ell s'ha deixat una mica fins que l'hem atrapat. El recorregut el desconeixiem i la veritat és que ha estat bastant dur, gens pla. El ritme anava pujant i pujant i les pujades també cada vegada eren més dures fins el km 10. A partir d'aquí, 6 km plans i avall on ens hem posat entre un ritme de 4'10'' i 4'20''. En fi, que he arribat al km 16 amb unes sensacions rares. A la tornada, han tocat 6 km de pla amb un últim km de pujada dura. A partir d'aquí, encara en quedaven 9 plans i avall. Les cames a dalt de la pujada començaven anar defallint, fins el km 27 que m'he esperat a la carretera que en Xevi em passes a recollir, he pensat que era una bestiesa fer 5 km a poc a poc, perquè avui no anava, m'havia quedat buit. D'altre banda el turmell també em molestava una mica, però sense massa importància. Aquesta setmana val a dir que també he anat força cansat i que no les tenia totes, cal a dir també que havia perdut una mica el respecta a fer els 30 km, els quarts 30 km que feia d'entrenament abans de la marató, ara em queden 3 setmanes abans del gran repte, en aquest cas sort que són ja els entrenaments de baixada.
Ahir amb l'Anna vam anar a Navarcles, a la fira MONACÀLIA, la fira de l'abat. Vaig conèixer una parella que tenien una parada amb coses relacionades amb el Nepal, un país que sempre m'ha atret. Vàrem comentar diferents aspectes de la gent del Nepal i amb les condicions pèssimes que ens molts casos viuen. Amb els productes que venen tenen diferents coperatives. Sempre m'havien fet gràcies les banderes d'oració que tots hem vist al camp base de l'Everest o en altre muntanyes. Pels xerpes, aquestes oracions són la seva vida. Doncs em vaig comprar unes, les tinc penjades amb un terrat on hi toca el vent perquè les pugui repartir pel tot el món.
