31 de jul. 2011

SIMULACRE, triatló

Avui he fet un simulacre de triatló: natació, bicicleta i córrer per la zona de Mataró. Ja feia dies que amb en David Ferrandez deiem de fer un entrenament conjunt i avui ha estat. Aquesta setmana després del descans ha tocat apretar una mica i avui ha estat el dia.
NATACIÓ. Volíem fer aproximadament entre 40 i 50' però ha estat una natació diferent. Ens posem a l'aigua a dos quarts de vuit del matí. Bona temperatura i amb el traje de neopré s'està de fàbula. Entrem a l'aigua i anem fins a la boia que delimita la zona de nedadors de la zona de barques. Allà volem reseguir aquesta zona fins a un espigó i tornar. Quan portava 50 metres em passa una medussa força grossa per davant. Em fan un "iuiu" que no ho sabeu pas, en David se n'ha donat compte. Decidim fer els metres pel costat de la platja, anant cap a la costa en tornem a veure una altra. En fi, que estava més pendent de veure medusses que de nedador, en fi, que m'he ratllat i quan portava 35' he decidit sortir de l'aigua. En fi, que un altre dia serà.
Fem la T1 de manera tranquil·la. Ens posem els estris de la bicicleta, les treiem de la furgó i en direcció cap a Tordera per la NII. Avui amb bicicleta em trobava molt i molt bé aconseguint un bon ritme, decidim fer una hora cap a dalt i l'altre de tornada. Anant bona temperatura i a punt de ploure. Ja de tornada, en David decideix encendre un grupillo de ciclistes i aquest es posen el ganivet a les dents i vinga. Decideixo prendre la primera posició i porto tot el grup fins a Mataró. M'han quedat les cames força carregades.
Fem la T2 també amb tranquil·litat. Ens calcem i avui era el dia per provar les Nike amb els cordons Xtenex, unes bambes que ja havia tingut i que m'han regalat a l'Aire de Granollers. Comencem i ens trobem amb un córrer força carregat i com si ja portéssim uns quants quilòmetres. Fem 2'5 cap a la banda sud però no veiem que el carrilet segueixi i decidim agafar el carrilet cap al nord, en direcció Girona i fer uns quants quilòmetres més fins arribar a una altra hora. Feia molta calor i no portavem aigua, sort de les fonts, els dos hem quedat força tocats en aquest últim segment. Hem suaut com dos condemnats però al final una dutxa d'aigua freda a la platja a valgut per tot. Un plaer entrenar amb en David.

TEMPS TOTAL: 3h 35'
SENSACIONS: cal entrenar molt però satisfet del simulacre.

Avantatges d'aquests cordons en aquest enllaç.

20 de jul. 2011

ARA TOCA DESCANSAR DE TOT I SEMPRE A ÚLTIMS DE JULIOL EL BLOC DESCANSA



NATACIÓ: 300 escalfament + 30 x 50 m sortint cada 55'' + 200 suau´
CÓRRER: 1h 29' - des + 895 m

19 de jul. 2011

SEGUIM SUMANT.. BICI I NATACIÓ

Avui ha tocat fer un entrenament indoor, aquest matí no les tenia totes per no mullar-me i  finalment he fet un entrenament a dins el gimnàs fent 1h 30' de bici fent:15' escalfament, 30' a ritme, 15' suau, 5' fort, 5' suau, 5' fort, 5' suau, 2'30'' fort, 2'30'' suau i 5' per acabar. Després dutxa ràpida i cap a la piscina a fer 1500. 300 escalfament, 5 x 200 sortint cada 3'30'' i 200 suau. Bones sensacions i amb temps de recuperació de 20 a 15 segons entre sèrie i sèrie.
El TRIATLÓ s'acosta i de moment la motivació no arriba el 50%, m'agrada més entrenar una sola cosa, però toca suar i fer moltes hores d'entrenament per arribar bé. Si faig les curses ultres o maratons amb 50'-1h al dia i el cap de setmana un dels dos dies fer una tirada llarga vaig bé. Per entrenar per fer un mig ironman el dia que entreno menys són un parell d'hores. De vegades em dic si val la pena fer això, encara ho estic pensant si he fet bé d'apuntar-me. Costa treballar tres disciplines alhroa, suposo que si tens temps cap problema, però de moment no canvio les curses llargues de muntanya pel triatló.

18 de jul. 2011

RONDA DELS CIMS per alguns cursa per altres tortura

Amb l'Andorra Ultra Trail Vallnord volem oferir-vos la possibilitat d'admirar Andorra des dels seus cims més alts. Recorrereu el parc natural del Comapedrosa i el de la Vall de Sorteny, passareu per la Vall del Madriu, declarada patrimoni mundial per la Unesco, acariciareu els 3.000 m d'altitud en un entorn purament mineral, vorejareu magnífics llacs i rierols, us trobareu amb ramats de bestiar en total llibertat, travessareu boscos i correreu sobre carenes herboses. El nostre trail us farà viure la màgia dels cims sota la lluna plena, la bona convivència dels avituallaments, l'esperit de superació que anima els corredors, el bon humor i l'amistat que neixen compartint l'aventura. http://www.andorraultratrail.com/
Quina cursa més dura oi? 170 km amb 11.900 m de desnivell positiu i de desnivell negatiu, 15 pics o colls a sobre dels 2.400 m, el més tècnic: alguns trams totalment assegurats en crestes rocoses i 12 avituallaments.
Mireu aquests individus, ells han acabat això, jo només us admiro per l'èxit aconseguit. Sou els meus ídols.


JOEL JAILE

SALVADOR VILALTA

Ahir jornada força lleugera fent canvis de ritme durant 15' de 30'' ràpid i 30'' lent per la zona dels Hostalets de Balenyà. Les cames una mica encarcarades de la baixada del Puigmal fins a Queralbs però tot i així bones sensacions.
TEMPS: 45'

17 de jul. 2011

OLLA DE NÚRIA

Avui ha tocat matinar per anar a animar a la cursa de l'Olla de Núria. Una cursa molt especial on corren molts companys i bons amics d'aquest món de les muntanyes. En Xevi Edo m'ha passat a buscar a tres quarts de sis pels Hostalets de Balenyà i a les 6 del matí ens esperava el meu germà a Vic. Tot seguit ens hem dirigit al Bar Gusi d'en David a Ribes de Freser. Un bar on hi ha l'empremta dels millors esquiadors i corredors de muntanya, en Kilian, la Mireia, en Pinsi, l'Enric Llonch, en Ramon i molts d'altres. Fem el cafè i pujem cap a Fontalba, el cotxe d'en Raül el deixem a baix a Queralb i el d'en Xevi puja fins a Fontalba, com anava X3, gas a fons. Pujem el Puigmal a un ritme mig sense parar gaire i avançant a molta gent, a dalt, ens amaguem amb un refugi improvitzat de pedres perquè fa molt vent. Esperem els primers i els anem a veure a la pujada dura del Puigmal, avui com sempre tiro unes fotos impressionants, no és broma, aquí en teniu proves. Un cop a passat tota la comitiva i els hem animat a fons baixem cap a Núria. En Xevi em deixa provar els seus pals i la veritat és que baixo molt segur. M'han agradat. A baix esperem el primer corredor, el de la foto, 2 hores 15 minuts, com va aquest Romanès, una màquina. Una mica més tard arriba la primera noia, la Mireia, una cursa molt bona que l'ha portat a la primera posició. Aquesta noia com pujava, quina enveja. Quan estem veient els primers, arriben l'Anna i l'Abril, els meus pares i la cunyada. El temps empitjora força però jo decideixo baixar de Núria a Queralb corrent. Al principi està enboirat però al cap de poc temps d'haver sortit, cau una trompa d'aigua important. El terra està com un vidre. Avui s'ha de vigilar. Arribo a baix al cotxe del meu germà molt xop i vaig altre cop al bar d'en Gusi on he quedat amb la família a fer el cafè.

ALIN ZINCA IONUT, primer classificat


MIREIA MIRÓ, primera classificada

15 de jul. 2011

ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT

Davant una setmana molt dura a nivell personal, toca mirar endavant i afrontar els problemes amb la màxima força. Segur que el camí no serà fàcil però segur que ho aconseguirem. De vegades la vida et juga males passades però amb esforç i ganes de viure segur que s'aconsegueix. Ara et toca afrontar la cursa més important de la teva vida i has de triomfar com un campió. Saps que ens tens al teu costat i t'ajudarem tan com puguem. Ens tens al teu costat, a tope, com et diria abans d'una cursa ara has posar molt gas i no parar fins arribar a la meta, triomfant com sempre has fet. Tens molta gent al teu costat que t'ajudarà, seran els teus animadors, primer fes-ho per tu, pels teus i després ens dediques aquesta victòria a tots els altres. En fi, sempre endavant.
Avui per aïllar-me una mica de tot he agafat la bicicleta amb en Martí Quer hi hem fet una mica de teràpia, un entrenament amb bicicleta de carretera de Torelló cap a Vidrà, collet de Sant Agustí, la Trona, Sant Hipòlit i Torelló, gairebé 70 quilòmetres.
En fi, a partir d'ara toca lluitar de valent. Comença la cursa i hem d'arribar a tope al final, segur que de fàcil no en tindrà res però segur que venceràs. 

14 de jul. 2011

VALORACIÓ DE LA PRIMERA PART DE LA TEMPORADA

Avui que ja estic més despert de cap faig un balanç de la primera part de la temporada centrada exclusivament en curses de muntanya. Una cursa de 20 km al gener a Blanes amb unes sensacions excel·lents i una xispa molt bona que em va permetre fer una bona marca en una cursa dura de 20 km. Al febrer una travessa amb bons amics al Montseny de 32 km, llàstima de la lesió d'en Pep. A partir d'aquí va començar la temporada que m'havia marcat. Març, Marató de la Vall del Congost, una bona cursa i molt bé a nivell físic. Em vaig trobar molt bé tan en les pujades com en les baixades, sobretot la baixada final que vaig arressar. Abril, prova de foc, Pel Camí dels Matxos, bona cursa tot i que vaig haver de patir més del compte pujant el Puigsacalm, gràcies el meu germà i en Xic la cosa va passar millor. A mitja cursa ja em vaig anar adaptant i pujant millor el tram final, el qual també vaig patir. El maig vaig arribar força cansat a la marató de Sant Hipòlit, gairebé no vaig parar des dels Matxos i vaig arribar molt just. El km 36 vaig decidir que el meu germà agafés el seu ritme i jo acabar com vaig poder. Val a dir que la calor em va passar factura sobretot a nivell muscular agafant rampes als bessons. Més de juny, més d'entrenament dur, sortidetes de cap de setmana de 5 hores de bici,  6 hores de cursa per muntanya a la Vall de Núria, 3 hores més d'entrenament per mitja muntanya i afinant per Sant Joan a Sant Pere Pescador fent alguns km ràpids. Principi de juliol, arriba el moment de la temporada i em surt la millor cursa d'aquesta. Superbé a les pujades, amb ritme el pla i baixada i acabant una cursa de 92 km molt dura, molta calor, molt desnivell, molts abandonaments, molt molt molt bona cursa, la millor i la que m'ha donat més bones sensacions.
Ara toca fer un canvi radical, la setmana anterior vaig descansar força i aquesta i la següent em trobo en fase d'adaptació al triatló combinant sortides amb bici un dia i l'altre córrer i natació.

Avui doble sessió seguida de córrer i natació:
CÓRRER: 15' d'escalfament, 10 x 1' ràpid i 2' lent, 15' tornada a la calma descalç.
NATACIÓ: 300 escalfament, 10 x 100 sortint a cada 1'45'', 100 suau

Ara toca provar les Mizuno Ascend 5, deixo les Cascadia 6 i provaré les Mizuno a veure què tal. La meva humil opinió és que les Cascadia 4 i 5, bons tacs i bona sabatilla i les Cascadia 6, sola molt fluixa que es gasta molt ràpid i potser massa amortiguació. Ara toca l'era Mizuno, de moment molt content amb les Harrier per pujar Bellmunt i fer sortidetes curtes i ara a veure com funcionen les Ascend.

13 de jul. 2011

FINALMENT VACANCES

Per fi ja estic de vacances, ahir després d'un dia i unes hores de dimarts amb la Montse i la Fina vam acabar de quadrar els horaris del curs que vé d'infantil i primària. Per celebrar aquest fet vaig anar a pujar Bellmunt pel camí del Vietnam i la veritat és que Déu ni do com puja. Em va agradar canviar una mica la pujada tradicional per aquesta i de ben segur que em va anar prou bé ja que aquest tipus de pujades dures són les que més m'agraden. Després per acabar de rematar la jornada vaig anar a fer 1000 metres de natació a la piscina coberta de Torelló. Al vespre un bon sopar amb en Jordi Alsina i en David Botello on vam riure de valent. Aquests dies ja estic fent la transició de curses de muntanya al triatló. Al principi em feia mandra però avui ha estat genial. Per celebrar el meu sant, he anat amb en Jordi Padrós i en Joan Escarrabill a fer una volta per la zona del Lluçanès i la plana de Vic. Tres horetes a un ritme mig on m'han passat volant i la veritat és que he tornat a disfrutar de la bicicleta. En el pròxim post faré una valoració de la primera part de la temporada a les curses de muntanya, tan en marató com en les dues ultres que he realtizat.

11 de jul. 2011

MOLTA CALOR I ...

Tot i que encara fa molta calor no és excusa per no sortir a realitzar cap entrenament. La calor pot ser un obstacle però mai ens ha de ser un impediment. Haurem de buscar les primeres o últimes hores del dia per poder fer els entrenamentas de més qualitat. També es pot entrenar a les hores de més calor però sempre a ritmes baixos i sempre hidratats.
Avui sortida amb btt d'una hora de durada amb l'Abril a darrera fent una vintena de quilòmetres i després 45' de carrera continua. Avui ha estat això demà esperem que una mica més. Gairebé tinc les vacances a tocar i això s'ha de notar a nivell de quantitat i més bicicleta.

10 de jul. 2011

QALAIAIA BTT

Sortida amb els amics de Qalaiaia amb btt per la zona del Moianès. Avui tocava una sortida tranquil·la, "xixaraxera", còmode, ... Hem quedat a les 7 del matí a casa en Jordi Vila i hem anat a la plaça Bosch i Jover. Sortida directe cap a Sant Cugat de Gabadons enfilant el camí cap a Moià i baixada a aquesta localitat per l'antiga via romana. Allà un bon esmorzar de forquilla i ganivet. Retorn per la zona de les coves del Toll fent uns corriols molt divertit. Baixada de Collsuspina pel Roc Gros i pel descens de btt. Una passada. Una bona sortida amb en Jordi Vila, en Miquel, en Dani, l'Antonio Moreno, en Quico i el gran rellotger, en Cristòbal. Quin fart de riure que ens hem fet durant tot l'esmorzar de forquilla que ens hem menjat a l'aerodrom de Moià. Bones vistes a la pista d'enlairament i aterratge. Tal i com es pot veure en aquest vídeo.



+ info a: http://connect.garmin.com/activity/98243173

9 de jul. 2011

I DESPRÉS D'UNA SETMANA...

...tornem a córrer i amb molta calor. Sortida des dels Hostalets fins a la Guixa pel lateral de la C-17 amb una calor molt alta i la temperatura de l'asfalt encara més. Sortida sense GPS i només amb el cronometre per no anar a cap ritme ni forçar-me gens. Bones sensacions al pla i a la baixada pitjors a les pujades. Tot i això em dono per satisfet de les sensacions obtingudes.
Després sessió de piscina amb bona companyia i dinar allà mateix i gaudint el màxim de tota la família i en especial de l'Abril. Ara tranquil·litat perquè està fent la migdiada, encara que sigui tard al vespre tenim sopar i també ha de venir. Gas a la burra i som-hi.

TEMPS: 1h

8 de jul. 2011

BELLMUNT

Sortida a Bellmunt des del cementiri de Sant Pere amb en Miquel Pratdesaba. Sortida tranquil·la per acabar de recuperar la musculatura. A la zona de la Redorta ens hem trobat a la Laia Andreu i la Fina Compte entrenant. Molt bones sensacions de cames i setmana light però que m'ha anat com l'anell al dit. Demà més i millor. Us deixo un petit vídeo i unes quantes fotografies de la zona que segur que s'ho valen, no per mi sinó pel paisatge.

DISTÀNCIA: 8'33 km
DESNIVELL +: 622m
TEMPS: 2h pujant i baixant caminant i esmorzant a dalt.








7 de jul. 2011

SETMANA DE RECUPERACIÓ

DIMECRES
  • 30 km de BTT
  • 1h 45' de caminada per pla

DIJOUS
  • 1500 metres de natació combinant crowl i pull-boy

6 de jul. 2011

NASCUTS PER CÓRRER-FIVE FINGERS I MOLT MÉS

Els meus peus són iguals i diferents que la resta d’humans. La trepitjada la pot tenir supinadora, pronadora o neutra. Un seguit d’estudis que s’han realitzat que en alguns casos han ajudat, segur, però que en altres no. Aquests que no els ha ajudat, una part important s’ha gastat molts diners en podòlegs, plantilles, etc. Segurament molts podòlegs no eren els més indicats per crear plantilles fetes per córrer, segur que molts d’ells no tenen suficients coneixements per poder adaptar la trepitjada del peu corrent, caminant segur que si però corrent n’hi ha pocs. Tot això, em va portar a adoptar una forma que crec que em va molt bé i és combinar tres estils de córrer, és a dir, un dia vaig amb plantilles, un altre dia sense plantilles i el tercer dia utilitzo les five fingers o descalç, depenent de la zona, si estic per la zona de Torelló, tinc un camp d’herba que corro tota l’hora descalç, a la zona del Hostalets és més convenient les five fingers, zona amb més pedres. En aquest apartat d’avui em centro en aquest tercer apartat. Descalç o five fingers. Primer de tot vull fer un recull de històric de les five fingers, aquest tipus de mitjó-calçat va sorgir de l’empresa Vibram, durant la primera dècada del segle XXI. Aquesta empresa creu que mitjà d’un estudi pioner del Dr. Daniel Lieberman de Harvard (USA) l’home per mitjà d’aquesta “sabata” o descalç no podrà córrer més ràpid sinó que podrà economitzar l’esforç i arribar més lluny. D’altra banda, aquest estudi es centra en l’evolució de la trepitja que ha seguit l'ésser humà des del principi fins a l'actualitat amb més de mil històries, si gels, càmares d'aire, etc. Cada marca té el seu mètode. En tota sabatilla de córrer el mètode d'entrada és el taló i el de sortida la part dalantera del peu. En aquest estudi creuen que la millor fórmula de rebre el peu quan impacta amb el terra és del mig peu fins a davant, utilitzant aquest mètode l’impacta és gairebé nul, en canvi, si l’impacta el realitza el taló és un impacte superior a tres vegades el teu pes. Com totes les coses a la vida té els seus punts forts i els dèbils. Jo en posaré cinc de cada. Són personals.

A FAVOR:                                EN CONTRA:

Llibertat, trepitjada i lligada   Vigilar on trepitges

Bones sensacions                    No reparteixen el pes, recepcions

Lleugeres                                Córrer en tarteres

Córrer de forma correcte        Utilitzar-les de formes progressiva

Molt confortables                    Les pedretes poden crear dolor a la planta durant els primers dies

En el llibre de Christopher McDougall, Nascuts per córrer, l’autor escriu el llibre a partir d’una pregunta. Us deixo una breu sinopsis del llibre a partir de la pàgina www.laie.es :

“Ple de personatges increïbles, proeses atlètiques impressionants i, sobretot, una gran inspiració, "Nascuts per córrer" és una aventura èpica que va començar amb una pregunta ben senzilla: ¿per què em fa mal el peu? Buscant una resposta, Christopher McDougall emprèn un viatge per trobar una tribu on hi ha els millors corredors de llarga distància del món i descobrir els seus secrets; durant aquest procés, ens demostra que tot el que ens pensàvem que sabíem sobre córrer és una equivocació.

Aïllats en el territori més salvatge d'Amèrica del Nord, els tímids indis tarahumares de les Barrancas del Cobre de Mèxic són els guardians d'un art perdut. Fa segles que els tarahumares practiquen tècniques que els permeten córrer ininterrompudament centenars de quilòmetres sense deixar de divertir-se des del primer quilòmetre fins a l'últim. Amb l'ajuda del Caballo Blanco, un home misteriós i solitari que viu entre els membres de la tribu, l'autor va ser capaç de trobar l'ultrafondista que portava dins mentre s'entrenava per al desafiament de la seva vida: una cursa de vuitanta quilòmetres pel cor de les terres tarahumares.

Amb una intel•ligència esmolada i un entusiasme desbordant, McDougall ens transporta des dels laboratoris científics de tecnologia punta de Harvard fins a les valls banyades pel sol i els cims gèlids dels Estats Units. "Nascuts per córrer" és un llibre excepcional que no només ens estimula la ment sinó també el cos quan ens fa adonar que el secret de la felicitat és als peus i que, efectivament, tots hem nascut per córrer.”

Segur que us ha captivat oi? És un bon llibre i fàcil de llegir que quan acabes voldràs sortir a córrer o no. És un llibre que no et deixarà indiferent. En el llibre veus diferents tipus de corredor. Un que utilitza les Five Fingers o va descalç, un altre les Brooks Cascadia, els tarahumares utilitzen sandàlies, etc. Un gran ventall de sabates.

A partir del molts estudis marques han creat el seu model. Per posar uns quant exemples:

• NIKE: FREE RUN5.0
• DECATHLON: ELIOFEET
• VIBRAM: FIVE FINGERS
• REEBOK: EASY TONE
• NEW BALANCE: MINIMUS TRAIL O ROAD, arriben a Espanya a partir del setembre.

En conclusió, cada ésser humà tindrà unes característiques de peu diferents però alhora igual. Cada un de nosaltres ha de gaudir del córrer de la forma que sigui, calçat, descalç, amb les five fingers, etc. Amb aquest escric només vull donar a entendre que el món pot evolucionar molt però sovint també cal fer un estudi retrospectiu per veure que de vegades volem córrer massa en les noves tecnologies i deixar de banda el passat. L’home va néixer per córrer i així morirà.

5 de jul. 2011

FOTOS DE LA NÚRIA-QUERALT + BTT

Travessant la carretera de Fornells a la Molina

La Molina amb el meu germà de fons

Primer pla amb el meu germà darrera meu i l'Abel

Corriol de baixada, Raül Rota

Primer pla de Raül Rota. La Molina

Punt d'avituallament de la Molina, els tres de l'equip Actisports

Avui sortida molt tranquil·la amb BTT sense GPS (per no mirar ni km, ni mitjanes, ni desnivells +, etc) per la zona dels Hostalets, el Roc Gros, Collsuspina, Sant Cugat, Vilageliu i retorn als Hostalets. Bona sortida amb força calor, menys que la NQ.
TEMPS: 1h 22'

3 de jul. 2011

CRÒNICA NQB 2011

Aquesta cursa serà segur una de les que em marcarà segur. Vaig disfrutar moltíssim, em vaig trobar molt bé des del km 0 al km 84, petita baixada del 84 fins el 89 però des d'aquest km fins el final a tope avançat a cinc persones. El cap té un poder que no ens ho pensem, quan el podem enganyar nosaltres podem ser molt grans.

ITINERARI:
  • Font de l'Home Mort: km 9.1
  • Coma Morera: km 19.4
  • La Molina: km 28 fins aquí CALMA
  • Refugi de Rebost: km 40.6
  • Paller de Dalt: CONTROL SORPRESA
  • Bagà: km 47.7
  • Gisclareny: km 56.2
  • Saldes: km 63 fins aquí CONTROL
  • Parc de Palomera: km 67.5
  • Ensija: CONTROL SORPRESA
  • Peguera: km 74.4
  • Espinalbet - Font Freda: km 84.3
  • Santuari de Queralt CONTROL SORPRESA
  • Arribada - Berga: km 92 fins aquí COLLONS
303 ROTA MUNDÓ, ENRIC                              15:20:17


Ahir vaig disputar la travessa Núria-Queralt-Berga. Una cursa que canviava el seu recorregut per ser una mica més dur. Com diu el meu assessor en curses llargues, des de la sortida fins a la Molina, km 28 vaig regular molt, feia força calor però s'aguantava força bé. Fins a la Molina em prenc, km 9 confitura i quatre orellanes, km 19, em prenc unes gominoles sense cafeína. Des de la carretera de la collada fins a la Molina bossa de gominoles amb cafeïna. Seguim i fem la primera parada important, plat de pasta freda i platan més un sobre regeneration de xocolata, vaig molt bé amb molta força. Seguim i comença la pujada a coll de Pal, primer pujem des del poble de la Molina fins a l'estació d'esqui i després des de l'estació d'esquí fins a Coll de Pal, aquí ja formem un grup important de 5 components, anem molt bé i encara força frescos. Doncs que més dóna, seguim i iniciem la baixada fins a Bagà. A Bagà mengem ensaladilla i un platan, quí començarà un dels moments durs de la marxa, el meu germà se li posa malament el menjar i ha de vomitar, el corredor vasc Kemen també li passa el mateix. Aquest dos passen uns 10-15 km molt durs fins arribar a Saldes, jo em trobo amb molta força i a les pujades estic que em surto. Només em dic, vas molt bé. A Saldes és un punt important, des d'aquí hi ha un desnivell de 1200 metres +. La primera part fins la Palomera jo marxo a un bon ritme amb el ros. Espero els altres a l'avituallament, des d'aquí fins a dalt el refugi de la Gallina Pelada queden tres quilòmetres i mig, amb un desnivell de 500 metres +. Força dur. Aquí marxem una mica amb en kemen. A dalt fem un fals pla i una baixada que fa por de nit. Duríssima, herba molla, grava, etc. Déu ni do. Anem baixant fins a Peguera, una pujadeta cap a Espinalbet. km 84. Aquí agafo el primer contratemps, penso que no puc, s'em fa molt dur, em pregunto què em passa? si fins ara he estat un dels més fort del grup? cada vegada em vaig enfosquint més, la pujada per FontFreda fins al Santuari de Queralt s'em fa duríssima, molt dura i llarga. Pèrò al Santuari no sé qui m'apareix i em recupero de cop fent una bona baixada i avançant a cinc persones, vaig com un tiro, els meus companys també van com jo i arribem junts. El meu germà ho ha passat malament però ha demostrat ser un gran campió i fer una bona cursa amb tots els problemes que ha patit. Felicitats germà, ja portem 3 ultres i cada vegada anem a més. Segur que seguir així i sempre un per l'altre podrem superar aquests petits entrebancs. Segur que sí.

Pas dels lladres 


Saldes, punt d'avituallament

NÚRIA QUERALT BERGA; ANALITZEM EL MATERIAL, APROVAT O SUSPÈS

Sabatilles: Brooks Cascadia 6 SUSPÈS, li falta molta adherència


Mitjons: Lurbel APROVAT, cap butllofa

Pantalons: Buff (pantó de córrer sense compressió), APROVAT, una passada

Samarreta: Tuga equip Actisport sense mànigues APROVAT, bé però molt gastada

Minicangur: Montane NO UTILITZAT

Ulleres: Oakley Radar APROVAT, una passada

Gorra: Salomon amb protecció al clatell APROVAT, sort que la vaig portar, em va salvar

1 buff per la nit NO UTILITZAT per la calor

Motxilla: Salomon Skin S-Lab APROVAT, la millor motxilla

Barretes: nutrisport 2 NO UTILITZAT

Gominoles: sport beans amb(3) i sense cafeïna (4) APROVAT, molt bé, finalment van ser 3 i 2

Fruits secs: orellanes, figues seques i prunes sense pinyol APROVAT, només orellanes

Gels: 2 coup de fuet NO UTILITZAT

2 ampolles mida powerade amb aigua NO UTILITZAT, vaig optar per les ampolles Salomne triangulars

2 ibupofens per si de cas APROVAT, un ibuprofe quan portava 10 hores

3 pastilles multiminerals per substituir les begudes isotòniques APROVAT, molt bé

2 sobres de batut d'hidrats de carboni amb gust a xocolata APROVAT, només un sobre el km 30 vaig trobar a faltar el 2 al km 60

Frontal petzl Myo xp, APROVAT, sense paraules

3 piles de recanvi NO UTILITZADES

1 manta tèrmica NO UTILITZADA

20 euros NO UTILITZATS

Telefon mòbil per emergències NO UTILITZAT