LLUM, FOC, DESTRUCCIÓ......

 

GRÀCIES A TOTES I TOTS PER LES LECTURES I COMENTARIS QUE HEU POGUT REALITAR EN AQUEST BLOG I ESPERO QUE US HAGI ESTAT ÚTIL.

 

CPC LA CERDANYA 14 KM

FITXA TÈCNICADistància: 14,5 km
Desnivell positiu: +489 m
Desnivell negatiu: -533 m

Perfil:

 



 

 



 

Crònica de la pàgina: www.runandwalk.net

 

El ganador de la Cursa Popular de Cerdanya fue Alfons Gaston, con un tiempo de 1 hora 10 minutos. Enric Rota y Dani Parés completaron el podio masculino. En féminas, la primera fue Mireia Fontanillas con un crono de 1 hora y 32 minutos, seguida de Marta Morera y Núria Forcada.

 

 

Foto del podi. Faltava l'Alfons Gastón. 1r classificat.

 

Foto: IVAN PARES



 



ZEGAMA-AIZKORRI

Ahir va ser un dels dies més durs a nivells esportius. Quan vols i no pots encara és més fotut. Crec que havia entrenat bé. Setmanes abans havia fet bons entrenaments a Núria i a la comarca, em sentia amb força i molt gas però ahir vaig quedar sense gasolina i amb unes rampes que no em deixaven ni córrer però no vaig abandonar.

Segurament perquè era la meva primera participació en aquesta mítica prova.

Ser que hi tornaré i espero que em vagi molt millor.

Tot i així aquesta cursa és genial i un ambient brutal.

PEL CAMÍ DELS MATXOS

David Soy va dir: "Matxos 2013 48km al sac amb un gran amic Enric Rota que no m'ha deixat ni un moment això és un amic dels autèntics....que n'aprenguin amb un temps de 6:34". Amb aquestes paraules no hi ha massa a explicar.

Arribant a Bellmunt

Coll de Bracons fent un canvi de samarreta

Arribant a Torelló amb en David darrera i jo marcant el ritme

Cara de satisfacció. Primer d'haver disfrutat i després d'haver gaudit al màxim amb en David Soy.

MARATÓ DE BARCELONA 2013

Ahir havia de ser el dia que uns companys de Manlleu havien de baixar de 3h. Com diu el meu company Albert: "Ahir ho tenia tot a favor per fer una bona cursa, però no sé perquè al Km 28 el cos ja em va dir prou." Finalment no va poder ser. Vam passar la mitja marató amb 1h29' i pocs segons, potser un pèl massa just per mi, per ells ideal. Tots anem molt bé. A partir del km 25 el grup es comença a trencar. L'Albert passa moments dolents i decideixo esperar-lo. Jo em trobo força bé. Tenia molèsties als isquios però les pastilles de sals minerals me'ls fan passar. Deixo que en Manel i en Francesc segueixin portant el ritme. Amb ells també hi va un sorprenent Pep Molist, increïble el tio, primera marató i aguantant com un campió. D'aquí al final que cadascú s'en pensi un. Jo no tinc ganes de recordar-ho. Ha passat i ja està. Em sap molt greu pels meus companys. Però segur que s'aixercaran aviat i em tornaran a sorprendre.
Fem 3h 10' 42''. Segona marató de l'any. Encara queda i seguirem lluitant.
Pròxima cursa: Matxos (petita), 21 d'abril. 48 km.

Pere Puntí. Mundo Deportivo.

Javi Arevalo.

 

 

PENSAR I PLANIFICAR O SORTIR A DISFRUTAR?

Segurament aquest 2013 no serà el meu any atlètic. Tinc molt bon record a nivell competitiu del 2012 i no pretenc que sigui així el 2013 però no sabeu pas com estic disfrutant aquest any. El 2012 va ser una any dur a nivell d'entrenament i no volia que fos igual aquest. Aquest 2013 els entrenaments me'ls faig al meu gust i m'ho passo molt bé. Tinc uns companys d'entrenaments fantàstics, ja sigui d'asfalt, de muntanya o qualsevol activitat esportiva. Amb tots aquests accessoris possibles no puc demanar més. Per tant, tinc el 2013 catalogat com l'any de fer les coses sense pensar-les massa. Primer va ser la marató de Campdevànol, genial. Demà serà el Maratest (vaig decidir acceptar el dorsal de l'Abel Homs que té una petita sobrecàrrega ahir). Segurament no arribaré el millor moment i tinc les cames carregades del diumenge passat però és igual. Aquesta setmana havia de ser molt light però ha estat força activa, fent la majoria dels entrenaments amb en Manel, company d'entrenaments a Torelló i l'Eric Besora i en Sergi Gordillo.
En conclusió, tinc ganes de tot i tinc ganes de res. El fet més important és que cada dia em fa falta fer quelcom esportiu per desconectar.

Salut i moltes cames.

MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

 

Vam començar i acabar aquests tres personatges la marató hivernal de Campdevànol. Una carrera molt divertida on vam trepitjar poc asfalt, molt corriol, molta herba de muntanya (com es veu en la imatge), fang i neu, per pujar als quatre cims: La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada.
La sortida va ser a les 8 del matí. Era una Marató, amb un circuït de 42 Km. i amb un desnivell acumulat de 5.400 m. Tot i així el rellotge va marcar uns 39 km. 5h18'.
La nostra intenció era fer la cursa els tres junts, córrer, riure i passar-ho bé. Anant amb en Jordi Macià això ho tens garantitzat i jo que tampoc no callo, el pobre Benet (part central de la foto) no va tenir res més que callar durant tota la cursa.

Cal destacar el model d'Icebug que portava que em van anar molt bé per les zones de gel, neu i fang que vaig trobar durant tot el camí però una mica dures a les zones on es podia córrer, en especial per corriols i pista.

MITJA MARATÓ GRANOLLERS

Diumenge 3 de febrer, després d'uns anys sense fer-la, es disputa la mitja marató de Granollers. Una prova que aglutina a més de 12.000 participants.
Aquest any hi vaig sense cap objectiu, ja que a última hora el meu amic i "pupilo" Èric Besora ha causat baixa per un procés gripal.
La consigna no canvia gaire. Pujar a 4'/km i baixar ràpid. Els primers cinc quilòmetres he d'avançar a molta gent. M'he col·locat malament a la sortida i em trobo molt endarrerit. És un entrebanc però cal sobreposar-si.
Primers cinc quilòmetres: 20:09. Tot i la marca m'he cansat un pilot i he fet molt dribling de dreta i esquerra.
Els segons cinc quilòmetres són més fàcils tot i el vent. 19:51. Ja no estic tan agobiat i surten millors. Temps perfecte dins la Garriga. Ara toca fer la part més favorable però tampoc em puc passar massa de ritme. Si em passo segur que ho pagues al final.
Els tercers cinc quilòmetres tinc una llebre excepcional. 19:16. Els faig molt bé. El deixo anar sempre uns deu metres davant meu i sempre estic atent. És un home d'uns cinquanta i escaig anys que té un córrer increïble, d'aquells que es fa mirar. De moment vaig molt bé.
Els quarts cinc quilòmetres: 18:33. Com he disfrutat ens aquests quìlòmetres. Val a dir que també he patit de valent. Però l'esforç ha valgut molt la pena. Finalment la meva llebre ha aconseguit treure'm uns vint metres. Tot i això  m'he tornat a sentir corredor.
Últim quilòmetre i 97 metres: 3'32''. Increïble passar la línia de meta amb aquesta velocitat de creuer.

Pos. general

267

Temps Real

01:21:42

5000m - 00:20:09

10000m - 00:40:00

15000m - 00:59:16

20000m - 01:17:49

21097m - 01:21:42

 

Dorsal

1461

 

MANLLEU-BELLMUNT-MANLLEU

Feia dies que no disfrutava corrent. Vaig disfrutar com mai. Era una sortida que em feia molt de respecte. Aquest any no tinc quilòmetres a les cames i em pensava que a partir de la segona hora el meu rendiment decauria i molt. Però no, em vaig trobar en tot moment força bé. Sobretot quan en una pujada et penses que encara falta un pilot i ja et gairebé a dalt. La nit et sorprèn d'aquesta manera. Aquesta dossificació em va permetre anar molt bé tota l'hora.

RECORREGUT

Què he menjat ABANS, DURANT i DESPRÉS?
1h abans de l'entrenament 50 cl Energy Drink (226ers)
50' d'entrenament, abans de fer la pujada a Bellmunt, un dàtil amb pernil salat.
2h10' d'entrenament, dins el poble de Sant Pere, segon dàtil amb pernil salat.
Durant tot l'entrenament he begut 66 cl d'Energy Drink (226ERS)
Al finalitzar l'entrenament un batut de 25 cl de Recovery Drink (226ERS) + una Voll-Damm
Tots els productes 226ers de FARMÀCIA BESORA

Ahir la sabatilla escollida va ser la NIKE PEGASUS 28;

PROVANT I NOU REPTE

Aquesta passada setmana he estat provant les Salomon XT Wings 3. La veritat és que força bé. Deixa una mica de banda les que he utilitzat fins ara com són les Brooks Cascadia 7, en la seva forma i la seva concepció per entendre la muntanya i són un tipus de sabata més alpina i que no rellisca tant com la Cascadia. La veritat és que vaig tenir bones sensacions, sobretot, en fang. Aquesta sabatilla s'aguanta bastant. Alhora de realitzar rodatge per pista segur que no és la seva millor prestació.

 

Nit de divendres. Quedo amb en David Soy a dos quarts de nou del vespre als Hostalets de Balenyà. El pobre David té l'esquena molt fotuda però tan si com no té ganes de venir. La veritat és que les passa canutes per fer la pujada del Roc Gros. Un cop a dalt decidim no acabar tota la cursa i tornar.  A part del fang també hi ha molta boira.  Està plovent força i anem una mica molls. La tornada fins als Hostalets és força tranquil·la fins que ens aparèixen dos gossos de l'Escuraxemeneies. El gos coix fa por. Té molt mala llet i ens intenta atacar. Sort que la gent de la casa actua ràpid i l'agafa. Com poden deixar unes bèsties allà soles sabent que hi ha algun boig a la muntanya que pot està corrent. És que la gent mai pensa amb nosaltres. Finalment fem tota la pista que porta a l'Ajuda i als Hostalets. Arribem a casa meva, en David, el pobre, està força tocat. Fins i tot té problemes alhora de respirar. Agafa el cotxe i marxa. Fins aquí hem fet 12 quilòmetres de fang i pluja, per mi divertits, pel pobre David no tant. Un cop en David marxa jo tinc més ganes de Rock&Roll. Tinc més ganes de córrer. Degut a la boira decideixo anar cap al Muntanyà, tinc una volta d'uns 9 quilòmetres divertida. Ens aquests quilòmetres decideixo apretar fort el cos i fer-ho a un ritme alt. La veritat és que tinc molt bones sensacions. A sobre la pluja ha parat i em permet córrer sense cangur. La temperatura és excel·lent. Acabo el dia fent 21 quilòmetres i amb el cap a tope. Just quan arribava cap a casa haig de passar per dins el poble i la gent em mira. Suposo que els comentaris seguiran sent els mateixos. Una bona dutxa i a menjar alguna cosa. Tinc les cames una mica tocades.

 

D'altre banda, finalment em vaig decidir amb una cursa. Fer la Marató Hivernal de Campdevànol. Segurament serà dur però és el que realment ens agrada. Gas.

CANICROSS DE MOIÀ

Molt dur per en Joc. Cal fer més treball de força. Les pujades dures i patint força i a les baixades i al pla a tope. Segur que el pròxim dia sortirà millor. Raül Rota debuta amb en Nevat i obté la primera posició. Gassss.

RESULTATS CANICROSS DE MOIÀ

RESULTATS 2 TURONS DE MOIÀ

GALERIA DE FOTOGRAFIES DE LA CURSA

FINAL I PRINCIPI D'ANY

Sant Silvestre de Manlleu a pas d'esquella.

IMATGE de la cursa. Fent una cursa molt suau acompanyat d'en Jordi Macià, Francesc Font, Sebas Mas, Carles Matas, etc... No vam fer gaire bon temps però vam riure d'allò més. No cal sempre anar a fons. Gasssss.

Dia 1. Pujada a Bellmunt.

 

 

 

Dia 1. Bany a Blanes i paella.

 

 

Restaurant Cal Kiku. Blanes.

SANT SILVESTRE PIRATA. MATAGALLS 30.12.2012

Tot i el fred que feia a dalt vam ser una bona colla. Panoràmica preciosa.

Amb en David Soy i els germans Parés fent un brindis pels èxits aconseguits aquest 2012. El principal èxit, disfrutar del moment.

Killian Jornet Off The Record

DESEMBRE

Després de quinze dies de descans cal tornar a activar el cos fent quatre cosetes molt suaus:

- DILLUNS: 40' molts suaus completament plans amb en David Botello i Èric Besora.

- DIMARTS: 15' el·líptica + 20' peses sense pes (assimilació de moviment) + 25' rodatge

- DIMECRES: 10' escalf + 20' pujades molt lentes + 10' suau

- DIJOUS: 1h de rodatge pel vora Ter ( 13'5km ) + cursa de Tona acompanyant a l'Anna ( 6 km )

- DIVENDRES: DESCANS

- DISSABTE: 15 km fent el vora Ter amb els amics de Manlleu 1h 07' 00''

-DIUMENGE: 12 km fent un Roc Gros

Foto: Joan Parareda

foto: Joan Parareda

 

Foto: Massai (Kènia)

 

CLEMENTE ALONSO, UN REFERENT

POST FUERZA GIM 1

Àngel Mullera, un crack

POST MARATÓ DE VALÈNCIA

Setmana molt tranquil·la i obligant-me a no fer gairebé res esportivament. Sort que puc sortir a passejar el gos amb bicicleta i de nit i com a mínim no em menjo tan les ungles. Em pensava que el descans s'em posaria bé però ja tinc ganes de tornar a córrer. No de fer sèries i córrer a ritmes alts sinó córrer per salut i per disfrutar. La setmana que vé començaré. El dia 3 de desembre començaré altre cop. Aquesta setmana em vaig apuntar a la mitja de Granollers. Segurament la faré acompanyat d'amics, segur que ens ho passarem bé.

Avui sortida amb molts coneguts amb btt a esmorzar a Cala Mercè de Sant Boi del Lluçanès. Bo i barat. Intentant alguna apretada i com es nota que només fa una setmana que vaig fer la marató.

Imatge de fotorunners.es de la mítica BSS (Behobia-SanSebastian). Sense paraules. Un català guanyador de la BSS 2012, Jaume Leiva.

MARATÓ DE VALÈNCIA

Del km 0 al km 42'195

Em llevo a les 6 del matí. La cursa comença a les nou però m'agrada anar amb temps. El meu germà, l'Edu i en David Soy han quedat a les 7 per esmorzar. Jo esmorzo sol a l'hotel. Baixo a dos quarts de set i la gent ja volta. Menjo dues pomes, una barreta 226rs de xocolata sense gluten i un cafè. Quan he acabat d'esmorzar arriben el meu germà, l'Edu i en David. Jo aprofito per anar-me a canviar de roba i fer els últims preparatius.

Queda un quart per marxar. Preparem les bici d'en David i l'Edu que ens seguiran durant el recorregut, sempre va bé que algú t'animi durant la cursa. Anem davant de l'hotel on hem quedat amb en Francesc, l'Imma i en Carles per anar a buscar una altra comitiva a un altre hotel. Tots junts arribem a l'escenari del crim. Uns escalfem per una banda, els altres per una altra fins a tres quarts de nou on anem tots cap a la línia de sortida, depenen de la marca que tens, pots sortir més endavant o més endarrera, per sort podem sortir força endavant.

Toquen les nou donen el tret de sortida però que anul·lada. Caldrà que la gent reculi i tornem a sortir. Hi ha una mica de ko però per sort ha estat força ràpid i la gent s'ha comportat. Tot i així, una mica angoixant.

 

Sortida

Sortida, al principi el ritme és fàcil, potser sembla molt fàcil però segur que al final serà molt difícil de seguir. Passen i passen i arribem al km 10. Anem amb en Francesc amb el ritme marcat.

Durant la preparació d'aquesta marató no m'he sentit molt bé a nivell físic, he patit problemes musculars al quàdriceps dret que m'ha obligat a fer una setmana de descans actiu, rodant molt suau. Tot és degut segurament a una mala planificació alhora de treballar la força i un descuit important meu. Des de finals de juliol fins a mitjans d'agost havia d'haver fet un treball específic de força i no va ser així.

 

 km 10

A partir del km 12, el meu company de viatge es queda una mica endarrera i jo segueixo amb el ritme establert. Aquesta part és força distreta i he0 fet un bon grupet que anem molt compactes fins a la mitja marató. Francament l'he passat molt bé i dins el temps establert, porto 1h 27' 30''. Ritme de moment fàcil. Només tinc un petit problema, el quàdriceps em molesta de forma intensa. Pel cap et passen infinitat de coses. Podràs seguir? Afluixo o segueixo? etc. Degut aquest petit problema el ritme creix una mica i passo la primera petita crisi. Aquesta crisi té l'inici al km 21 i acaba entre el km 25 i 26. Durant aquests quilòmetres tires més de cap que de cos. És una de les parts de les curses atlètiques que costa més de treballar. 100% treball mental. Recordo que a la marató de París vaig haver de tirar de cap des del km 30 fins al 42. Estava realment mort al km 30, vaig parar, em vaig hidratar molt i vaig seguir molt tocat. A la marató d'aquest any de Barcelona també em va passar al km 30, però en aquest cas, quan vaig tornar a arrencar tenia les cames fresques, en canvi a París, tenia les cames desfetes. De tot se n'aprèn.

 

km 22

Arribem al km 28. Un seguit de túnels amb constants baixades i pujades que no et deixen tenir un ritme constant i que el cos ho nota. S'ha de forçar una mica més la màquina i si no es vigila això ho pots pagar car durant els quilòmetres finals. Arribo al km 30. Avui veig que tinc impossible rebaixar la meva marca en marató, 2h54'38'' feta aquest mateix any a Barcelona. Opto pel pla B, baixar de 3h. Crec que ja és una bona marca, baixar de 3h. Torno a sentir bones sensacions fins el km 36, quan per segona vegada i de forma més potent, el quàdriceps em torna a avisar. En aquest quilòmetre veus un pilot de gent que queda frenada com es diu vulgarment amb l'atletisme per "el hombre del mazo". En proves de resistència sempre hi ha un mur que s'ha de superar, generalment són petits forats que s'han de superar seguint una bona hidratació i una bona ingesta d'aliments, en el meu cas gels sense gluten de la casa 226RS de Farmàcia Besora. Aquests gels ens aporten la part necessaria perquè el cos no quedi buit. En el meu cas em vaig prendre gels en el quilòmetres 9, 18, 27 i 36. En el 9 i 18 eren gels d'assimilació lenta, sense cafeina, en canvi en els km 27 i 36 eren gels amb dossis de cafeina. Gels d'assimilació ràpida. El meu germà va optar per l'higesta de cinc gels d'assimilació lenta. Cada un sap el què més li funciona a partir dels entrenament de tirades llargues que hem realitzat des del mes de setembre.

 

 km 36

km 36, segueixo, em fa mal però ser segur que podré acabar. Augmento una mica el ritme. Realitzo el km entorn de 4'20''-4'30. Fa molta calor i sort de les ampolles d'aigua. Me mullat molt durant tota la cursa. Vaig xop de dalt a baix. Els últims quilòmetres està ple de gent animant. És un espectacle trobar-te bé en aquest quilòmetres, és realment quan es disfruta la marató. En certs moments d'aquests últims quilòmetres sovint tinc moments molt emotius, molts records de certs moment de "baixón" que he patit en els entrenament. Arribo al km 42, només em falten 195 metres, els més desitjats de tots. És la recta final del triomf per tots els atletes que acaben aquest repte. És molt emocionant. A la grada m'espera la família i amics, per sort els puc veure i saludar. Estic molt content perquè ha estat la marató que he disfrutat més. A nivell d'entrenament no m'ho he passat gens bé però a nivell de cursa m'ha anat bé. No he fet marca personal, 2h 57' 11'', però ningú sap més bé que jo el "subidón" que m'ha donat acabar aquesta cursa. Com diu un amic meu "La marató per mi, és la prova estrella d’un atleta, on necessites una combinació perfecta entre fortalesa física i mental".

 

 Final de la cursa

 

 

D'altre banda el meu germà va realitzar la seva marató perfecte. Un registre impressionant baixant de 2h40', 2h 39'20''. A l'abast de molt pocs. Una figura. El fet més important, a part de ser germans són molt bons amics. Gràcies a ell he baixat de les tres hores en aquesta marató, hi havia dies que penses en tirar la tovallola però poder gaudir d'una experiència així t'enforteix a assolir nous reptes.