DIJOUS 12.11

Aquesta setmana tenia pensat de no sortir cap dia a córrer fins diumenge però ahir vaig sortir. No em vaig poder aguantar ja que en David Malagón i en Josep Maria "Power" van sortir amb bici i després a córrer. Els vaig acompanyar aquest últim sector. Vam córrer 40' a un ritme còmode menys els últims 500 metres que vam apretar de valent amb en David. La sortida va ser nocturna, amb els frontals.

DIMECRES 11.11

Sortida amb btt pels volts de Sant Hipòlit amb males sensacions. Unes sensacions de cansament i en tot moment molt pesat. Ha estat un jornada per anar a estirar les cames pujant fins a Sant Martí Xic i fent la baixada pels diferents corriols.

TEMPS: 53'54''
DISTÀNCIA: 12.19 km

MITJANA: 13.5 km/h

imatge de Sant Martí Xic

DIMARTS 10.11

Jornada molt light fent 1400 metres de natació de forma relaxada i 1 hora de btt molt suau i molt planer. Després de la cursa aquesta setmana toca molt light.

Ja tinc les noves NIKE LUNARGLIDE+ per preparar la marató de París.

DILLUNS 9.11

Jornada de relax fent exercicis de peses de tren superior, estiraments i 500 metres de natació molt suau. Aquesta setmana només correré el diumenge, em fa falta un petit descans abans de preparar la marató de Paris. Ahir la mitjana de km va ser de 4'04'' al km. Molt content, sortint a córrer tres dies a la setmana no es pot demanar més.

DIUMENGE 8.11

BEHOBIA-SAN SEBASTIAN
B/SS '09

Dia de gossos amb molt mal temps però amb moltes ganes de fer-ho bé en aquesta cursa. La veritat és que estic molt orgullós de com ha anat. Sensacional.

TEMPS: 1h 21' 26''
DISTÀNCIA: 20 KM

DISSABTE 7.11

Sortida a trotar 30' amb 4 arrencades de 20'' per activar les fibres blanques, és a dir, les ràpides. Molt mal temps i molt de vent.

DIVENDRES 6.11

VIATGE A DONOSTI

I DIUMENGE....

Presentación
La Behobia-San Sebastián es más que una carrera. La Behobia-San Sebastián es ante todo un sentimiento. Un sentimiento forjado desde hace muchos años en la ilusión, en las sensaciones y en el esfuerzo de muchos miles de atletas como tú y en la acogida de una tierra que entiende el deporte, que lo valora y que sabe disfrutar de él como pocas.

En la Behobia vas a sentir emociones que seguramente no has experimentado en otras carreras. Las vas a sentir desde que vayas por la mañana en cualquiera de los trenes atestados de atletas, camino de la frontera, hasta que llegues a la meta en el Boulevard donostiarra entre dos murallas de un público que te cuesta imaginar.
Atrás habrás dejado ese ambiente tan especial de la salida en el pequeño barrio irunés de Behobia, tan estrecha como fluida y animada, esos largos minutos de calentamiento y camaradería atlética, unos servicios que te habrán puesto las cosas mucho más fáciles y agradables, el emotivo inicio de carrera de los atletas en silla de ruedas, las calles de Irún cubiertas de gente, la subida al Alto de Gaintxurizketa, que tal vez te recuerde una etapa pirenaica del Tour, los toboganes de Lezo, aún entre campos verdes, la travesía del Puerto de Pasajes, que ya no es el desierto que era antes, y al fin el calor del viejo barrio portuario de Trintxerpe, desde donde los aplausos y las voces de ánimo son ya un pasillo continuo hasta el final; un pasillo humano que te va a emocionar, más aún cuando culmines el Alto de Miracruz y comiences tu bajada final hacia el barrio de Gros y luego hasta el paseo marítimo de la Zurriola y la línea de meta; una llegada vibrante y espectacular que no podrás olvidar, en pleno corazón de la capital guipuzcoana.
Verás por qué la Behobia es una carrera que emociona y engancha. Comprenderás por qué cada vez sois más y mejores, y entenderás el porqué de nuestro empeño en hacerla cada vez mejor.
C.D. Fortuna