MARATÓ DE BARCELONA 2012

Content, molt content. Feia temps que ho tenia entre cella i cella i finalment, fent un bon entrenament des de principis de gener amb el meu germà i en Pep Serra sota la direcció d'en Jordi Miquel ho hem aconseguit els tres. En Pep un fenomen, 2h 41' 20'', sense paraules. Segurament serà una de les millors marques d'Osona de l'any. Seguit el meu germà, primera experiència en marató i cleca, 2h 43' 35''. Impressionant. I jo que sortia per baixar de les 3h, vinga 2h 54' 38''.

Comença la cursa, vaig amb en Santi Paré,  i els primers 5km "piquen" una mica cap amunt i els fem força ràpid, ens surten a 20:10. Del 5 al 10 són el revés, de baixada, aquí cal controlar i no passar-se, ens passem una mica i surten a 19:45, fent els primers 10000m en 39:54. Ara ja tornem a passar pel costat de plaça Espanya i tinc unes sensacions rares, tot plegat molt bé i tot plegat patint una mica, haig d'anar còmode i de vegades no hi vaig. Vinga nano que avui et sortirà em vaig dient. Del 10 al 15 els faig amb 20:07, amb un temps total d'una hora justa. Els següents, del 15 al 20 els faig amb 20:15, arribant a la mitja marató amb 01:24:46. Del 20 al 25 el ritme segueix sent alt i el passem en 20:05, a partir d'aquí comença la marató. Deixo el grup que anava, en Santi segueix amb ells i faig la meva cursa, del 25 al 30 el faig amb 20:47, un cop passo pel 30 (02:01:06) no ser que em passa i decideixo parar un moment, orino i em prenc un gel, vaig fatal i les cames no em van. Paro i sembla que sigui impossible, les cames no les tinc gaire carregades i tornen a funcionar, des del 30 al 35 el faig amb 21:58, decideixo abaixar el ritme i vinga, em vaig dient, tinc una mica menys d'una hora per fer 12 km. M'ho prenc amb filosofia i del 35 al 40 el passo amb 21:53, només hem queden dos quilòmetres i 195 metres, porto 02:44:56. Em trobo en Miquel Checa que em porta durant un quilòmetre, em dóna força i molt ànims, el 41 em deixa acabar de disfrutar de la cursa, faig aquest últim quilòmetre i penso que gran el què he aconseguit, els últimes 195 metres em serveixen per rendir homenatge a tots els que han confiat en mi i m'han ajudat. Al creuar la línia de meta l'emoció és enorme, em cau alguna llàgrima i "flipo" del què he aconseguit, encara m'han sobrat alguns minuts, estic radiant, feliç per aquest moment i penso que és molt gran el què he fet en un mes, fer 01:20:26 en mitja marató i un mes després fer 02:54:38. Increïble, hores d'ara encara em pregunto que ha estat possible i com diu una marca, Impossible is nothing.

Al final de la marató a les fonts de Montjuïc amb el meu germà, en Pep Cabanas i l'Ivan Parés.

Tots quatre vam acabar la marató.

Això és ben cert, gràcies Mari Márquez per aquest consell.