18 d’abr. 2011

CRÒNICA DE MATXOS

Erem diumenge, dos quarts de sis del matí, passo a recollir el meu germà per Vic i enfilem cap a Torelló. Arribem força d'hora per anar a veure el punt de sortida i per estirar les cames. Ens canviem i ens dirigim a la línia de sortida. Escoltem el briefing i tot seguit comença la cursa. Se surt força lent però a davant ja hi van els bons. Amb el meu germà estem a segona fila esperant que ens atrapi en Xic (Joan Rius) i en Roger Casas, aquest últim a poc de sortir té molèsties a una cama i demana amb en Xic un ibuprofè, mala pinta però tots quatre enfilem cap a Bellmunt, una pujada calmada però seguint un ritme per no desgastar, arribem a dalt amb un temps de 78', a la pujada m'he trobat molt bé i sense forçar. Vinga gas avall i cap a Salgueda, en Roger ens ha deixat a dalt a Bellmunt i ens hem unit amb en David Sala. Després de l'avituallament de Salgueda ja enfilem cap al Coll de Sant Bartomeu, aquí arribo bé però quan fa el pla vaig mica tocat i darrera del meu germà i en Xic. Arribem el Puigsacalm amb un temps de 3h 09', a la baixada recupero sensacions fins al Coll de Bracons on m'esperen els meus pares, l'Anna i l'Abril, agafo una ampolla d'aigua i em posa un sobre d'hidrats de carboni, resulta essencial, se m'ha posat molt bé. Ara si que em trobo bé, injecció de moral a tope i seguim endavant. Arribem el Prat de la Vola, potser fins el aquí ens hem encantat una mica, ara toca pujar a Cabrera, per la pista ampla anem força lent i ens atrapen alguns corredors però quan enfilem el corriol per arribar a les escales allà ja només quedem quatre, la pujada la fem tota darrera un noi de Vic, la fa lenta però resulta fins i tot confortable, em trobo bé i el cap està fort. Ara toca baixa i baixar altre cop fins el Prat de la Vola. Seguim els quatre i ens dirigim a la Creu de Salgueda, aquí ja anem passant a la gent que no ha pujat el Puigsacalm i Cabrera o d'altres que només han pujat el Puigsacalm. Aquí per mi, és la pujada més dura, potser no m'esperava que fos tan dura i que tingués unes rampes tan dretes però l'aconseguim fer. Ens parem a l'avituallament i omplim molta aigua, jo em trobava una mica desidretat, un gel i dos gots de Coca-cola cap a dintre i torno a estar com nou. Baixada picada cap a Forat Micó, passem la riera i aprofitem per refrescar-nos bé. Pujada per la banda de Sant Roc la qual s'enganxa una mica, ja portem molts quilòmetres. Sortim a la carretera de Bellmunt i a sobre la Redorta ja trobem l'avituallament, ens trobem en Dani Parés i en David Soy que ens omplen les ampolles i tornem a arrencar, toca tornar cap a Torelló per corriols molt xulos però que allarguen la cursa. Els tres últims quilòmetres es fan durs però el fet d'anar tres ens donem ànims i es fan sols. Arribe a Torelló a les tres menys deu, per tant, hem fet 8 hores i 20 minuts. Molt content de la primera participació a aquesta cursa.