Sortida des de Collformic a 1145 m
Jornada de muntanya amb en David Ferrandez per redescobrir la zona del Montseny. Aquest últim període de l'any, la veritat, és que he fet molt poca muntanya i la vena m'ho començava a demanar. Hem quedat a un quart de deu a les quatre carreteres i hem pujat tranquil·lament cap a Collformic amb en David, la Traca i la Xispa, les seves gosses Border Collie. A Collformic ja hi havien alguns cotxes aparcats. A mida que anavem pujant hem anat trobant gent. La pujada no ha estat a un ritme elevat sinó un ritmillo que ens ha portat a dalt amb 35' o 36' fents els trossos que pujaven més caminant. Des de bon pricipi feia un fort vent però no fred. Feia un dia que des de dalt es podia veure el Mar Mediterrani. Era impressionant. I la pregunta que em feia allà dalt era perquè haig d'entrenar per pla i asfalt tenint això a vint minuts de casa. En fi, que la muntanya enganxa massa però ara és el què toca. Baixem cap a la banda de Sant Marçal i els camins es converteixen en dispòsits de fulles que fan que les caigudes siguin nombroses. El ritme és molt lent, val més prevenir que curar i molts tramps els fem caminant i relliscant. En algunes d'elles, encara a dia d'avui, em resenteixo de la mà dreta. Però això és igual. Baixem i anem fent la xerrada amb en David, estem fent teràpia, per què cal anar al psicòleg si la millor manera de fer teràpia és anar a dalt una muntanya, sentir-la i estimar-la. Per què? com diria l'amic Jose. Baixem i baixem fins arribar a Sant Marçal. Des d'aquesta banda encara trobem a més gent, Déu ni do la gent que hi ha avui al Montseny. Des totes les localitats del territori. Fa un dia 10, el vent es calma i gairebé pujem amb màniga curta. Ens sobra tota la roba que hem portat que tampoc ha estat massa. A dalt a Matagalls ens trobem en Dani Prat, bomber del parc de Torelló, que vaig coincidir amb ell amb una campanya de forestal. Esta esmorzant tranquil·lament amb uns amics de Taradell. Amb en David no hi ha temps a perdre i baixem com si res cap a Collformic. En alguna zona baixo a fons, com a mi m'agrada i perquè el cos m'ho demana. Em feia falta descarregar aquesta adrenalina que els entrenaments plans de vegades no me l'ha deixa descarregar. Arribem a baix i els dos ben contents i jo ple de glòria d'haver fet un bon entrenament, tenir a un bon company al costat i haver disfrutar de la sensació que la muntanya em dóna de llibertat i aïllament. Ahir puc dir que vaig fer una bona teràpia. Ara cal tocar de peus a terra i fotri gas a la burra.
TEMPS: 2h 29'
DESNIVELL +: 1240 m
Dalt de Matagalls a 1698 m.
