1 de nov. 2010

MARATÓ DEL PUIGSACALM

Amb el meu germà quedem a les sis del matí a Vic. Està plovent i encara és ben fosc. Arribem a St.Esteve d'en Bas, encara plou i plou, com estarà el terreny? Recollim el dorsal i ens trobem amb en David Ferrandez que em diu que no les té totes per córrer, jo l'animo a córrer. Anem a fer el café i encara plou més. En fi, són tres quarts de vuit i comença a minvar la pluja. Són les vuit i ja no plou. Sortida pel carrilet fins el barri de Can Trona, enfilem unes carreteres estretes i boniques però molt llargues. Arribem a prop de Sant Privat d’en Bas i pujem cap al Salt de Sallent, avui les sensacions no són gaire bones, no em trobo com els últims dies, vaig davant d'un grup però sense xerrar, això és dolent amb mi. A dalt el salt enganxem el Camí dels Matxos per la Mare de Déu de les Olletes on ens trobem els Koala's Team, arribem a dalt del Coll de Forn, només em passa pel cap que no vaig gaire bé, arriba la Canal dels Ganxos, per sort parem una mica el ritme i el cos es recupera una mica per poc temps, la pluja fa acte de presència però no molesta, a dalt el Puig dels Llops hi ha una boira que mata però tot i així encara hi ha algú que ens anima. Arribem a la muntanya emblema de la cursa, el Puigsacalm (1514m), una noia ens indica quina direcció hem d'agafar, molta boira i una mica de fred, vaig millor i em sento força còmode. Arribem a la Carena del Tossell, des d'aquí fins al Coll de Bracons el terreny està impracticable però alhora molt divertit, les castanyes són normals, ara una ara l'altre, alguns trams amb cordes, fent esquí amb paral·lel amb el cul a terra, etc. Arribem a dalt de la Serra de Llancers, Puig de la Freixaneda, li dic el meu germà que tiri que el veig més fort que jo, aquí em quedo amb en David Ferrandez una estona, ell em porta però va just ja que no porta cap gel, li dono un gel i jo m'en prenc un, fins aquí bé, vaig amb en David però abans de pujar Cabrera es queda una mica, ara toca petir, m'he quedat sol, pujant el Santuari de Cabrera, agafo una bufa considerable que no sé si vaig endavant o endarrera, vaig molt "petat", de debò i agafo un ritme molt lent a la baixada de Cabrera, el quàdriceps em bullen de la baixada de les escales, només em falta això, ara toca pujar el  Pla d’Aiats,  pujo molt tranquil però molt males sensacions, les cames no em van, arribava just però cal seguir, m'agafa un grupet de sis i els intento seguir, no puc, em deixen i segueixo sol, em prenc un Coup de Fuet (gel energètic) i em refà una mica, fins a atrapar aquest grup que al final queda dissolt, quedem davant només tres, en Xevi Edo, un veterà de Sanaüja i jo. Arribem a l'avituallament, gairebé no paro, no puc perdre més temps, faig una pujada emporlanada caminant, les cames no em van, per dins penso que el meu objectiu és arribar com pugui a Falgars d’en Bas, em costa però arribo, menstrestant anem fent petar la xerrada amb en Xevi Edo i la cursa va acabant, encara em trobo mig bé, queda un quìlòmetre i mig de pla, amb en Xevi agafem un bon ritme i quedem sols, ara potser podria fer algún km més però m'estimo més descansar. Per fi, he fet una marató de muntanya on m'ho he passat genial i les he vist de tots colors. Puc demanar quelcom més?

Pujant les Olletes, faig mala cara.
foto: koala's team

+ FOTOS