17 de jul. 2011

OLLA DE NÚRIA

Avui ha tocat matinar per anar a animar a la cursa de l'Olla de Núria. Una cursa molt especial on corren molts companys i bons amics d'aquest món de les muntanyes. En Xevi Edo m'ha passat a buscar a tres quarts de sis pels Hostalets de Balenyà i a les 6 del matí ens esperava el meu germà a Vic. Tot seguit ens hem dirigit al Bar Gusi d'en David a Ribes de Freser. Un bar on hi ha l'empremta dels millors esquiadors i corredors de muntanya, en Kilian, la Mireia, en Pinsi, l'Enric Llonch, en Ramon i molts d'altres. Fem el cafè i pujem cap a Fontalba, el cotxe d'en Raül el deixem a baix a Queralb i el d'en Xevi puja fins a Fontalba, com anava X3, gas a fons. Pujem el Puigmal a un ritme mig sense parar gaire i avançant a molta gent, a dalt, ens amaguem amb un refugi improvitzat de pedres perquè fa molt vent. Esperem els primers i els anem a veure a la pujada dura del Puigmal, avui com sempre tiro unes fotos impressionants, no és broma, aquí en teniu proves. Un cop a passat tota la comitiva i els hem animat a fons baixem cap a Núria. En Xevi em deixa provar els seus pals i la veritat és que baixo molt segur. M'han agradat. A baix esperem el primer corredor, el de la foto, 2 hores 15 minuts, com va aquest Romanès, una màquina. Una mica més tard arriba la primera noia, la Mireia, una cursa molt bona que l'ha portat a la primera posició. Aquesta noia com pujava, quina enveja. Quan estem veient els primers, arriben l'Anna i l'Abril, els meus pares i la cunyada. El temps empitjora força però jo decideixo baixar de Núria a Queralb corrent. Al principi està enboirat però al cap de poc temps d'haver sortit, cau una trompa d'aigua important. El terra està com un vidre. Avui s'ha de vigilar. Arribo a baix al cotxe del meu germà molt xop i vaig altre cop al bar d'en Gusi on he quedat amb la família a fer el cafè.

ALIN ZINCA IONUT, primer classificat


MIREIA MIRÓ, primera classificada