10 d’abr. 2011

CURSA DELS BOMBERS DE BARCELONA - 10 D'ABRIL de 2011

Avui tocava acompanyar el meu pare a la cursa dels Bombers on la meva dona, l'Anna, feia el seu debut en aquesta distància. Ha estat una jornada molt calorosa i dura, sobretot la gran humitat que tenia la ciutat Comtal. La jornada ha començat a les deu del matí i la temperatura ja era molt elevada. En el km 4 hi havia el primer punt d'avituallament i únic, potser en una cursa amb aquesta temperatura i humitat, una mica d'hora. Ja esperava el meu pare el km 1, la veritat és que no m'ha costat gaire de veure'l. Hem seguit un ritme força homogeni de 4'45'' el km, cal dir que el meu pare feia dies que no podia entrenar el 100% i la seva intenció era fer prop de 50'. Hem fet tot el recorregut a aquest ritme fins que a punt d'arribar el km 9, estava tirant una foto al meu pare quan de sobte un atleta m'ha caigut al costat, portava un gran "globo" que el pobre no sabia ni on anava, l'he col·locat en PLS i una espectadora del públic m'ha donat aigua i l'he refrescat, més tard ha arribat un policia el qual se n'ha fet càrrec. Jo l'últim km l'he fet força ràpid però evidentment el meu pare ja havia entrat a meta. Gairebé a l'arribada un altre atleta amb els mateixos símptomes que l'atleta anterior, per sort, l'ambulància l'ha agafat de seguida. Finalment el meu pare ha fet 47'14''. La meva pregunta és, cal arribar a aquests extrems? si la gent no entrena prou, cal que segueixin un ritme poc prudent pel seu cor? En fi, esperem que aquestes persones els pugui haver seguit d'experiència per la pròxima. A la sortida una símpàtica Natalia Rodriguez m'ha permès tirar-li una foto. L'altre fotografia en el km 6 amb una de les moltes fotos que li he tirat al meu pare.