Del km 0 al km 42'195
Em llevo a les 6 del matí. La cursa comença a les nou però m'agrada anar amb temps. El meu germà, l'Edu i en David Soy han quedat a les 7 per esmorzar. Jo esmorzo sol a l'hotel. Baixo a dos quarts de set i la gent ja volta. Menjo dues pomes, una barreta 226rs de xocolata sense gluten i un cafè. Quan he acabat d'esmorzar arriben el meu germà, l'Edu i en David. Jo aprofito per anar-me a canviar de roba i fer els últims preparatius.
Queda un quart per marxar. Preparem les bici d'en David i l'Edu que ens seguiran durant el recorregut, sempre va bé que algú t'animi durant la cursa. Anem davant de l'hotel on hem quedat amb en Francesc, l'Imma i en Carles per anar a buscar una altra comitiva a un altre hotel. Tots junts arribem a l'escenari del crim. Uns escalfem per una banda, els altres per una altra fins a tres quarts de nou on anem tots cap a la línia de sortida, depenen de la marca que tens, pots sortir més endavant o més endarrera, per sort podem sortir força endavant.
Toquen les nou donen el tret de sortida però que anul·lada. Caldrà que la gent reculi i tornem a sortir. Hi ha una mica de ko però per sort ha estat força ràpid i la gent s'ha comportat. Tot i així, una mica angoixant.
Sortida
Sortida, al principi el ritme és fàcil, potser sembla molt fàcil però segur que al final serà molt difícil de seguir. Passen i passen i arribem al km 10. Anem amb en Francesc amb el ritme marcat.
Durant la preparació d'aquesta marató no m'he sentit molt bé a nivell físic, he patit problemes musculars al quàdriceps dret que m'ha obligat a fer una setmana de descans actiu, rodant molt suau. Tot és degut segurament a una mala planificació alhora de treballar la força i un descuit important meu. Des de finals de juliol fins a mitjans d'agost havia d'haver fet un treball específic de força i no va ser així.
km 10
A partir del km 12, el meu company de viatge es queda una mica endarrera i jo segueixo amb el ritme establert. Aquesta part és força distreta i he0 fet un bon grupet que anem molt compactes fins a la mitja marató. Francament l'he passat molt bé i dins el temps establert, porto 1h 27' 30''. Ritme de moment fàcil. Només tinc un petit problema, el quàdriceps em molesta de forma intensa. Pel cap et passen infinitat de coses. Podràs seguir? Afluixo o segueixo? etc. Degut aquest petit problema el ritme creix una mica i passo la primera petita crisi. Aquesta crisi té l'inici al km 21 i acaba entre el km 25 i 26. Durant aquests quilòmetres tires més de cap que de cos. És una de les parts de les curses atlètiques que costa més de treballar. 100% treball mental. Recordo que a la marató de París vaig haver de tirar de cap des del km 30 fins al 42. Estava realment mort al km 30, vaig parar, em vaig hidratar molt i vaig seguir molt tocat. A la marató d'aquest any de Barcelona també em va passar al km 30, però en aquest cas, quan vaig tornar a arrencar tenia les cames fresques, en canvi a París, tenia les cames desfetes. De tot se n'aprèn.
km 22
Arribem al km 28. Un seguit de túnels amb constants baixades i pujades que no et deixen tenir un ritme constant i que el cos ho nota. S'ha de forçar una mica més la màquina i si no es vigila això ho pots pagar car durant els quilòmetres finals. Arribo al km 30. Avui veig que tinc impossible rebaixar la meva marca en marató, 2h54'38'' feta aquest mateix any a Barcelona. Opto pel pla B, baixar de 3h. Crec que ja és una bona marca, baixar de 3h. Torno a sentir bones sensacions fins el km 36, quan per segona vegada i de forma més potent, el quàdriceps em torna a avisar. En aquest quilòmetre veus un pilot de gent que queda frenada com es diu vulgarment amb l'atletisme per "el hombre del mazo". En proves de resistència sempre hi ha un mur que s'ha de superar, generalment són petits forats que s'han de superar seguint una bona hidratació i una bona ingesta d'aliments, en el meu cas gels sense gluten de la casa 226RS de Farmàcia Besora. Aquests gels ens aporten la part necessaria perquè el cos no quedi buit. En el meu cas em vaig prendre gels en el quilòmetres 9, 18, 27 i 36. En el 9 i 18 eren gels d'assimilació lenta, sense cafeina, en canvi en els km 27 i 36 eren gels amb dossis de cafeina. Gels d'assimilació ràpida. El meu germà va optar per l'higesta de cinc gels d'assimilació lenta. Cada un sap el què més li funciona a partir dels entrenament de tirades llargues que hem realitzat des del mes de setembre.
km 36
km 36, segueixo, em fa mal però ser segur que podré acabar. Augmento una mica el ritme. Realitzo el km entorn de 4'20''-4'30. Fa molta calor i sort de les ampolles d'aigua. Me mullat molt durant tota la cursa. Vaig xop de dalt a baix. Els últims quilòmetres està ple de gent animant. És un espectacle trobar-te bé en aquest quilòmetres, és realment quan es disfruta la marató. En certs moments d'aquests últims quilòmetres sovint tinc moments molt emotius, molts records de certs moment de "baixón" que he patit en els entrenament. Arribo al km 42, només em falten 195 metres, els més desitjats de tots. És la recta final del triomf per tots els atletes que acaben aquest repte. És molt emocionant. A la grada m'espera la família i amics, per sort els puc veure i saludar. Estic molt content perquè ha estat la marató que he disfrutat més. A nivell d'entrenament no m'ho he passat gens bé però a nivell de cursa m'ha anat bé. No he fet marca personal, 2h 57' 11'', però ningú sap més bé que jo el "subidón" que m'ha donat acabar aquesta cursa. Com diu un amic meu "La marató per mi, és la prova estrella d’un atleta, on necessites una combinació perfecta entre fortalesa física i mental".
Final de la cursa
D'altre banda el meu germà va realitzar la seva marató perfecte. Un registre impressionant baixant de 2h40', 2h 39'20''. A l'abast de molt pocs. Una figura. El fet més important, a part de ser germans són molt bons amics. Gràcies a ell he baixat de les tres hores en aquesta marató, hi havia dies que penses en tirar la tovallola però poder gaudir d'una experiència així t'enforteix a assolir nous reptes.
