Behobia-Sant Sebastià. Era la quarta edició que participava en aquesta cursa. És un plaer poder disfrutar d'un cap de setmana acompanyat dels meus pares, el meu germà i la seva companya i en Xevi i la Magda. Com sempre marxem divendres i arribem a Maddiola al vespre. Sopem a la casa i de seguida cap al llit. El dissabte el matí quedem amb en Xevi, la Magda i el meu germà per sortir a estirar les cames, fem 30' amb unes quatre arrencades de 30''. Les sensacions no són del tot bones, com tota la setmana em noto molt pesat de cames i males sensacions quan apreto. Esmorzar de campionat a la casa i marxem tots a buscar els dorsals. Aparquem a sota el Kursaal i agafem el dorsal. agafem la samarreta, donem una volta per la fira i marxem cap a Zarautz. A la fira em trobo els amics dels Hostalets de Balenyà, en Joan, en Fran i l'Àngel amb la família, per ells serà el seu debut i segur que disfrutaran al màxim de la cursa. Fa un dia increïble, potser una mica de vent però anem amb màniga curta i a la platja de Zarautz s'han muntat uns camps de futbol d'extraescolar on la gran majoria de partits els juguen nenes. Hi ha molta gent i es veu com disfruten. Abans de dinar amb el meu germà visitem la botiga dels germans Llanos, Hector i Eneko. Aquests dos germans juntament amb un seu amic regenten una botiga de triatló en aquesta bella localitat. Dinem i ens diriguim cap a Maddiola. Fem una bona migdiada i ens estem per la casa fent quatre estirament, dialogant amb el gendre i l'amo de la casa, etc. Uns personatges com diriem aquí "ben parits". Sopem al Restaurant Nicolas i a les onze ja estem tots dormint. Per fi és diumenge, per triomfar o morir, ja ho veurem. De moment esmorzar a dos quarts de vuit del matí i a un quart de nou en Patxi en baixa fins a l'estació on agafarem un tren cap a Behobia. Aquest tren és una massificació increïble, va a "fondo" de gent, dura al voltant de 30' i ens trobem un pilot de gent de Catalunya, en fi, un pilot de catalans. Arribem a Behobia i encara queda una hora i mitja per l'inci de la cursa. Abans de les deu deixem la bossa amb els xandalls i a les deu anem a fer el cafè tranquil·lament. Escalfament i cap a la sortida. Allà podem començar a les onze en punt, a priori haviem de començar a les 11:02 però no ens han dit res. Sortir a les onze en punt, durant els primers cinc quilòmetres ja m'adono que no vaig bé, el meu germà va molt sobrat però jo no trobo ritme i les constants pujades em costen com diria el grup musical Manel "Déu i ajuda". Avui no vaig, és el presagi de tota la setmana. No passa res. Passo el primer 5000 en 19:40, està bé per sota quatre però patint un pel massa. Ara toca la part més dura de la cursa, el tram que puja més. Del 5 al 10, el faig amb 21:40, no està malament, he surt a 4:06 el km de mitjana fins aquí. M'he esforçat massa i les cames em diuen que no poden, intento aguantar el ritme del grup, però no puc, em sento impotent, em sento que avui no és el meu dia, no puc, no puc, no puc... Afluixo el ritme del km 11 fins el dotze, arribant a córrer a 5' el km. Veig que no recupero i el km 12 hi ha un avituallament i decideixo parar, recuperar bé i esperar en Xevi Ibañez que el dec portar a 3 o 4 minuts més endarrera, per tant deixo de corro i s'em posa molt bé. En Xevi és un superclasse que està sortint d'una llarga recuperació i que està en la fase final de recuparació. El seu ritme el trobo més còmode, tot i no anar bé, em sento amb més força que abans. He fet els 5 km, del 10 al 15, en 25', tela a 5' el km. Ara torna a arribar una altra fase de pujada, la última, sembla que sigui el Tour de France, gent a banda i banda animant al màxim, fent la pujada imposo un ritme que ens permet avançar a força gent, en Xevi sembla que va bé, a la baixada la fem a un ritme força bo. Al km 18 ens anima el gran Marcel Zamora. Ja al tram final, apreto una mica amb en Xevi i podem fer l'últim km a molt bon ritme. Finalment, després d'una cursa amb molt males sensacions, parant i bloquejat mentalment arribo a la línia de meta amb 1h28'29''. En fi, la pitjor cursa de la temporada però molt content de tenir una altra cursa al palmares, no sempre es pot guanyar. Aquesta vegada he perdut, no passa res. Per tant, avui en comptes de triomfar he mort. La pròxima segur que sortirà més bé. Per cert, el meu germà impressionant, està Finito Finito fent 1h 17' 45''. Gran temps i marca personal a la Behobia. Felicitats Raül.
