Sortim des del Refugi del Prat d'Aguiló en direcció al Pas dels Gosolans, una pujada dura després de l'avituallament. Aquesta pujada la faig fer lenta ja que sabia que després hi havia un bon tram on podia córrer i guanyar força temps. Així que vaig començar a pujar i mica en mica vaig anar a estrepar a la gent. Torno a atrapar amb en Roger i una amic d'en Xevi Salat que es diu Marc Cortina, aquest fa una baixada fins al Lluís Estasen impressionant que li va acabar pagant factura. Nosaltres baixem més lents però a una marxeta molt bona que ens permet aproximar-nos a la gent. En Salvador ja el tornem a tenir i en David Ferrandez també ja li veiem els talons. Ara ja som al Lluís Estasen i toca una baixada difícil fins el Gresolet, moltes arrels i molt fang que fan que hagis d'anar amb molta atenció. A la baixada atrapem amb en David i uns altres dos corredors. Fem una pujadeta hi ja arribem al Gresolet, tornem a menjar una mica, toca fer un pipí i vinga. En David ens torna a marxar, va a fondo i nosaltres ja hem format un grup de sis força compacte. Comença la pujada al coll de la Bauma i ja la fem amb frontal, a dins el bosc ja és fosc i optem per treure el frontal. Comencem i anem a bon ritme, pujada dureta però que es fa bé. Al mig problemes estomacals a causa d'un gel. Parada tècnica i el grup em marxa, m'esforço molt per atrapar-los i els atrapo just al coronar. Estic fos. El meu germà m'espera i li dic que necessito recuperar, tardo un minut i mig i torno a tirar com un boig fins atrapar el grup i tirar una estona d'ell a la pista forestal que ens porta al Bastarleny. En David s'ha quedat una mica però diu que ell agafa el seu ritme. El grup no pare i ens queda la pujada dels Empedrats cap al refugi de Sant Jordi. Una pujada llarga d'un 500 o 600 metres de desnivell positiu. Agafem un ritme alegre i la pujada la fem els sis junts. A dalt en Salvador té problemes amb la Coca-cola i no para de vomitar. Finalement li trec un almax i som-hi que no ha estat res. Només en queda una última pujada, el coll d'Escriu. Em trobo molt bé i tiro amb en Roger, el meu germà adopta una postura molt més còmode i puja amb la resta. Encara ens queden una desena de quilòmetres. Ara, quatre de pista forestal força picada cap a la carretera, anem a bon ritme i encara passem a gent. Arribem a la carretera quatre del sis, l'Isma i en Carlos s'han quedat. Vinga que ja arribem però quan queden dos km de carretera ens desvien per un caminet. Ara toca el punt més dur, seguir aquest últim segment. Plaffff, caiguda. M'he apuntegat amb una pedra i em fa mal el dit. Segueixo, no em fa gaire mal. A les 12 i 2' de la nit arribem. 14h02'. 51 de la general. Molt content. Una experiència única i inolvidable.
Gran cursa amb el meu germà. És fantàstic compartir aquesta carrera amb una persona tan especial.
Imatge de la marató de Donosti.
